Català  –  Español  –  Italiano  –  English

CÀMERA – ACCIÓ – DISPARA

 

MANIFEST

La gent no pot actuar amb llibertat quan és tan latent la presència de l’autoritat.

Quants cops has passat per davant d’un poli, una càmera de videovigilància o un segurata del metro i t’has posat en alerta, has adoptat una postura de bon comportament, una mirada d’inquietud o de ràbia?

En el quart grau que ens imposen, la presència del càstig està sempre pel nostre voltant i l’aparell repressiu de l’Estat va molt més enllà dels cops de porra a les manis. Les estructures que suporten les ciutats on vivim, ens tanquen i aïllen dels pensaments que podrien anar més enllà de la rutina i d’una vida de consum. El lloc on algunxs de nosaltres naixem ens predestina a una societat industrial, rígida i coordinada on no hi ha pèrdua ni amagatall. A la ciutat es creen zones d’exclusió, en una societat dividida per límits i separacions urbanes, elaborant així espais reduïts destinats a certs sectors de la societat més desfavorits.El pretext del civisme no és més que una barrera per evitar que es malmeti l’eina de l’urbanisme, una eina de control i uniformitat, mantenint així la pau social en els actes quotidians de cada individu. No ens movem en llibertat dins les seves imposicions, de la ciutat aparador, de les barreres al metro, dels milers de càmeres de videovigilància, de les patrulles en punts estratègics i un llarg etcètera.

Ens trobem, sense cap dubte, en un nou cicle motivat per la crisi econòmica que estem patint. La coacció, el control a diferents escales i l’abús de poder són cada vegada més patents. Les conseqüències són evidents: es crea una societat d’individus submisos, deshumanitzats, sense voluntat pròpia ni pensament lliure, amb una capacitat cada vegada més minvada per a qüestionar res, on el component d’allò més pròpiament humà està sent constantment assetjat.

CÀMERA, ACCIÓ I DISPARA és un concurs de fotografia contra el control, contra la normalització d’aquest aparell repressiu, que busca crear consciència i transformació social envers a aquest conflicte contra la llibertat individual i col·lectiva. Per això busquem imatges que estiguin relacionades amb el control social quotidià. Retrata el que sents, on està allò que t’oprimeix o que et posa en estat d’alerta, utilitza la imaginació. Dispara contra el que t’oprimeix a tu i al teu voltant, completant així un arxiu col∙lectiu que retrati la repressió, el seu aparell de control i tot allò que comporta, d’una forma més propera a la realitat que si la fotògrafa només fora una.

Creiem en la fotografia com una eina de lluita i rebutgem la fotografia que mostra la lluita com si fos un espectacle.

STOP-CONTROL!!!

MANIFIESTO (castellano)

La gente no puede actuar con libertad cuándo es tan latente la presencia de la autoridad.
Cuántas veces has pasado por delante de un policía, una cámara de videovigilancia o un segurata del metro y te has puesto en alerta, has adoptado una postura de buen comportamiento, una mirada de inquietud o rabia?

En el cuarto grado que nos imponen, la presencia del castigo está siempre a nuestro alrededor i el aparato represivo del Estado va mucho más allá de los golpes de porra en las manifestaciones. Las estructuras que soportan las ciudades dónde vivimos nos cierran i nos aislan de los pensamientos que podrían ir más allá de una vida basada en el consumo. El sitio dónde algunxs de nosotrxs nacemos nos predestina a una sociedad industrial, rígida y coordinada dónde no hay pérdida ni escondite. En la ciudad se crean zonas de exclusión, en una sociedad dividida por límites y separaciones urbanas, elaborando así espacios reducidos destinados a ciertos sectores de la sociedad más desfavorecidos. El pretexto del civismo no es más que una barrera para evitar que se destruya la herramienta del urbanismo, una herramienta de control y uniformidad, manteniendo así la paz social en los actos cotidianos de cada individuo. No nos movemos en libertad dentro de sus imposiciones, de la ciudad escaparate, de las barreras al metro, de los miles de cámaras de videovigilancia, de las patrullas en puntos estratégicos y un largo etcétera.

Nos encontramos, sin duda, ante un nuevo ciclo motivado por la crisis económica que estamos sufriendo. La coacción, el control a diferentes escalas y el abuso de poder son cada vez más patentes. Las consecuencias son evidentes: se crea una sociedad de individuos sumisos, deshumanizados, sin voluntad propia ni pensamiento libre, con una capacidad cada vez más limitada para cuestionar nada, dónde el componente de aquello más propiamente humano está siendo constantemente atacado.

CÁMARA, ACCIÓN Y DISPARA es un concurso de fotografía contra el control, contra la normalización de éste aparato represivo, que busca crear consciencia y transformación social ante éste conflicto contra la libertad individual y colectiva. Por eso buscamos imágenes que estén relacionadas con el control social cotidiano. Retrata lo que sientes, dónde está aquello que te oprime o que te pone en estado de alerta, utiliza tu imaginación. Dispara contra aquello que te oprime a ti y a tu alrededor, completando así un archivo colectivo que retrate la represión, su aparato de control y todo lo que ello comporta de una forma más cercana a la realidad que si el fotógrafx sólo fuera unx.

STOP CONTROL!

MANIFESTO (ITALIANO)

 

Le persone non possono esprimersi in libertà , quando è presente l’ Autorità. Quante volte, capita di passare davanti ad un Poliziotto, entrare nel raggio visivo di una telecamera di sorveglianza o incontrare un controllore nel metrò e irrigidirsi , adottando un comportamento il più possibile corretto, con sguardo di inquietudine?

Nel quadro autoritario che ci impongono, la presenza della punizione è costantemente percepibile intorno a noi. l’azione repressiva  dello stato va molto più in là dei colpi con il manganello nelle manifestazioni. Le strutture che sostentano economicamente le città dove viviamo, ci imprigionano  e escludono  pensieri di altre possibilità  di vita. L’unica è basata sulla società di consumo. Il luogo in cui si nasce costringe a una società industriale, rigida, e coordinata. Dove non ci si può permettere di perdere né ci si può rifugiare. Nelle città si creano zone emarginate, in una società divisa da limiti e separazioni urbane, si creano cosi sacche, quartieri destinate alle fasce emarginate della società.

Il pretesto del civismo non è altro che una parete per evitare che si distrugga lo strumento dell’urbanismo, uno strumento di controllo e di uniformità,mantenendo così la pace sociale negli atti quotidiani di ogni individuo. Non ci muoviamo con libertà dentro d’imposizioni, dentro della città negozio, delle barriere del metro, delle migliaia di camere di videoviggilanza, delle patruglie nei punti strategici e un largo eccetera.

Ci ritroviamo, chiaramente, ante un nuovo ciclo motivato per la crisi economica che stiamo soffrendo. La coazione, il controllo a differenti scale e l’abuso di potere sono ogni volta più latenti. Le conseguenze sono evidenti: si crea una società d’individui sommessi, disumanizzati, senza volontà propria né pensieri liberi, con capacità ogni volta più limitate per contestare qualsiasi cosa, dove il componente di quello più umano sta sendo attaccato constatemene.

CÁMARA, ACCIÓN DISPARA è un concorso di fotografia contro l’autorità e il controllo, contro la normalizzazione di questo strumento repressivo, che cerca di innestare  coscienza e trasformazione sociale accendendo un conflitto che va contro la libertà individuale e collettiva. Per questo stiamo cercando immagini catalogate che ritraggano  il controllo quotidiano. Rielabora  le sensazioni  che senti, individua  ciò che ti opprime o che ti mette in stato di allerta, utilizza l’immaginazione.

Denuncia  quel che ti opprime te o che vedi opprimente nella società. Andando cosi a completare un archivio collettivo che ritraggal’oppressione, il suo strumento di controllo e tutto quel che comporta, attraverso l’occhio di ogni partecipante.

STOP-CONTOL!!!

MANIFEST (English)

 

People can’t act freely when the authorities display their presence everywhere. How many times have you come across a policeman, a security camera or a guard in the metro and you’ve felt the need of being alert, to behave properly with a glance of rage and restlessness?

In the fourth grade imposed by our government, punishment is always possible: repression goes much further than just the violent one applied in demonstrations. The structures of the cities we live in, narrow our minds and deny our possibilities of thinking outside the box: leading us to a routine of consumerism. The place where some of us are born forces us to accept an industrial, rigid and well coordinated society where there is no chance of hiding. In the city, areas of exclusion are created because our society is divided by boundaries and limits. These small spaces are intended for a certain sector of society: the most disadvantaged. The so-called civic behaviour is an intent to prevent any damage to the helpful tool used to control society: urbanism. The government tries to stablish social peace through citizens’ daily actions. We are not allowed to move freely due to these impositions, the thousand of surveillance cameras and the police patrols within the underground barriers neither inside the city showcase.

Without a doubt, we find ourselves in a new cycle caused by the economic crisis which we are suffering in our daily lives. Coercion, control and power abuse are increasing every day. The consequences are obvious: society is filled with submissive dehumanized subjects, whom don’t have their own will or freedom of thought. We are losing the capacity to question anything, in a world where the most  human component are constantly being harassed.

CAMERA, ACTION and SHOOT is a photo contest against control, against the normalization of the repressive apparatus and it’s pretension is to create awareness and social transformation towards this conflict against both individual and collective freedom. Therefore we seek images which are related to the daily social control. Portray whatever it is you feel, whatever you think is oppressing you or makes you be cautious. Use your imagination to seek what is that is oppressing you and your surroundings. This is how we will complete a collective file which portrays repression and it’s tools of control in a more complete way that if we only had one photographer.

We believe that photography is also with which we can fight back and we reject all kind of photography that portray social protests as a spectacle or a circus.

 

STOP-CONTROL!!!